• artec20capsula

Educar en la pràctica artística, un dret irrenunciable

Creus que la pràctica artística és un dret de la persona? poden les escoles renunciar a un dret irrenunciable? I quins son els nous perfils professionals emergents?


En aquest document publicat per Educació 360 trobareu reflexions i propostes al voltant de diverses qüestions fetes per un grup de treball en el que vaig poder participar, així com en l'aportació d'imatges al document.


EDUCAR EN LA PRÀCTICA ARTÍSTICA, UN DRET IRRENUNCIABLE és un recull del treball de preguntes, debat i de compartir d'una vintena de professionals de l’educació artística, des de la docència, la gestió i la recerca, provinents d’escoles de música i arts, instituts, des del sector públic al tercer sector cultural.


L'objectiu? començar a construir les maneres que facin les arts escèniques a l’abast de tothom i que arribin a ser un dret que no podem negar. L'art per la porta i no per les esquerdes.


L’ Educació 360 s’entén com l’educació de les persones que es dona al llarg de la vida. És aquella que connecta aprenentatges, tant els que passen dins l’escola com els que passen fora de l’escola, però son igualment (acadèmicament reglats o no) part indiscutible del nostre aprenentatge professional i vital.


Enric Aragonés ens recorda que la presència de les arts escèniques en el sistema educatiu obligatori en el nostre context és molt reduïda. Amb l’excepció de la música com assignatura pròpia, les experiències en aquest àmbit acaben depenent de la voluntat, iniciativa i predisposició dels professionals que les lideren i de l’aposta educativa concreta del centre. En el cas de les escoles e instituts, sovint aquestes experiències acaben esgotant al professorat i no aconsegueixen que

siguin a llarg termini.


"L’accés a la pràctica de les arts és una condició necessària per a l’exercici dels drets culturals, i fer-la present en l’educació és una via per a la seva garantia" Enric Aragonés (2020)

El document redactat per Enric Aragonés ens fa un recorregut que argumenta les raons de les arts en l'educació i les desigualtats que trobem en el context de les arts i educació. Es presenta l'Aliança Educació 360 com una resposta a aquesta necessitat i les possibilitats de desenvolupar programes, el perfil dels i les professionals i l'enfortiment de l'aliança entre sectors. L'art com a dret irrenunciable no deixa de ser un acte d'activisme polític. Explorem el paper de les polítiques públiques, de la importància de les experiències pilot, la seva observació i avaluació per passar a ser transferibles. El document proposa una Aliança per a les arts en l'educació i mostra diversos casos i esperiències que destaquen dins el territori.


"És més necessari que mai reclamar que les polítiques públiques facin una aposta clara i decidida per garantir que la pràctica artística i cultural en general formi part de les trajectòries formatives de tots els infants i joves, sense excepcions"(Educació 360)

En resum, el document vol ser útil per a la revisió de projectes ja existents, per a la posada en marxa de noves iniciatives, per a la intervenció sobre l’esfera política i, en general, per generar noves oportunitats que garanteixin el dret de tota la població a la pràctica de les arts com a part indispensable de la seva educació.


El webinar que es va fer per directe el dijous 3 de desembre del 2020 va presentar oficialment el document i va tenir les intervencions d'Enric Aragonès, coordinador pedagògic de l’EMMCA de l’Hospitalet i relator del document Sergi Díaz, Director de Ciutat Educadora i Cultura als Barris de l’Ajuntament de Barcelona Montserrat Ismael, responsable de projectes educatius del Mercat de les Flors Natàlia Nadal, directora de l’escola La Farga de Salt.


Nous perfils professionals emergents


Necessitem assegurar que tots els nens i nenes tinguin contacte amb totes les pràctiques artístiques (no només plàstica i música). És un fet que el teatre i la dansa queden en un segon pla i el mateix per altres pràctiques com el circ i les arts visuals.

"Passar de l’art com a producte a l’art com a procés" (Natalia Nadal, La Farga de Salt)


"L’art és una forma de transferir coneixement i de generar-ho" (Sergi Diaz, Ajuntament de Barcelona)


Podem entendre la pràctica artística com el camí cap a un aprenentatge més significatiu i vivencial que podem portar a l’aula i altres espais de l'educació en el lleure.


Estem segurs que podem incloure la pràctica artística en tots els moments sense aquesta figura mediadora entre art i educació? Poden ser les i els mestres especialistes d’art? I què passa amb el rigor o la qualitat artística i l’expertesa?

El debat va plantejar un discurs interessant sobre la necessitat d’una figura professional, que encara que existent en alguns llocs, no està ni molt més generalitzada ni formalitzada dins els espais educatius.



Però quina és la persona amb el perfil, el coneixement pedagògic i artístic i la capacitat de facilitar i coordinar processos artístics?

Per una banda tenim artistes formades per ser acompanyants pedagògiques de les mestres que podrien assumir la figura professional de la que parlem. Escoles com La Farga de Salt i Mare de Déu de l’Assumpció a Badalona, tenen aquesta figura de coordinadora artística, o artista pedagoga com a persona interna del centre.




En el cas de l’Escola Mare de Déu de l’Assumpció, aquest ha estat el resultat d’anys d’experiència en el valor de la pràctica artística i el tenir un claustre e institució suficientment engrescada per desenvolupar projectes artístics i fins i tot transversals com és l’exemple del projecte Experimentem amb les Ciències Socials a 3è i 4rt d’ESO.

"És necessari un pressupost i un rigor artístic, i la figura de la coordinadora artística que pot mediar entre la mestre i l’artista" (Montserrat Ismael, Mercat de les Flros)

"Els especialistes d’art es tornen acompanyants" (Natalia Nadal, La Farga de Salt )


El problema és que no disposem d’una aposta institucional i política pers assegurar un pressupost i subvencions que puguin contemplar la figura de l’artista pedagoga i/o coordinadora artística.


I de moment, si volem que l’art entri per la porta de les escoles, necessitem de mestres entusiastes amb la pràctica artística, que es vegin amb la suficient confiança i expertesa, energia i temps per liderar un projecte artístic al seu centre.

Però com va dir una de les mestres participants del webinar, potser no ens podem plantejar que el mestre sigui especialista en tot:


Com a mestra, si ho volem fer tot no tenim temps per res. Escoltem els d'art, dansa, música .. molt important. Escoltem els de ciència i també es importantissim. Els de llengua i Literatura tambe´ tenen els seus motius i no parlem dels de Filosofia...Com ho fem? (participant del Webinar Educar en la pràctica artística 3/12/20)

I aquí trobem dues propostes d'intervenció:

1. Seguir formant a les mestres i estudiants de magisteri en la pràctica artística i sensibilitzant de l’art com un dret en l’educació de la persona


2. Professionalitzar la figura de la coordinadora artística o artista pedagoga i fer-la viable econòmicament i accessible als diferents espais educatius

La formació als docents i educadors ha de ser conscient que aquest és un col·lectiu professional que es troba amb una càrrega considerable de feina. Les intervencions formatives en educació artística necessiten ser clares, específiques que sàpiguen construir dels recursos existents i que tinguin la capacitat de seduir als claustres, d'avaluar i mostrar els beneficis de la feina feta, i de compartir i fer xarxa a través de l'Aliança.

En tot cas, tant si la mestre es troba sola o si està acompanyada de l’artista pedagoga;


"Necessitem canviar la idea d’agregar i sumar per integrar" (Natalia Nadal, La Farga de Salt)

La figura de l’artista pedagoga i de la coordinadora artística ha d’acompanyar i ajudar a construir i sumar sobre el que ja s'està fent, a integrar contingut i aprenentatges a nivell de currículum, a ampliar els recursos artístics i respondre a les necessitats educatives d'una forma creativa.


Des de ArtTec20 creiem que la transversalització curricular i la pràctica artística és una aposta a aquesta fita integradora i per fer que els nens i nenes, experimentin i es desenvolupin artísticament i a través de les arts.



Calen exemples, cal investigar, cal confiança i calen diners per que la cultura i la pràctica artística siguin part integral del nostre dia a dia, i sobre tot; de tots els infants i famílies que no poden ni renunciar a un dret que mai han conegut ni potser tingut.


I, si et vas perdre el webinar de presentació, aquí el tens



La publicació EDUCAR EN LA PRÀCTICA ARTÍSTICA UN DRET IRRENUNCIABLE és pot consultar a la web de l'Alliança Educació 360



Aragonés, E (2020) Les arts escèniques en l’Educació 360: de les experiències a la política. Mirada 360 Educació (15/01/20).

https://www.educacio360.cat/arts-esceniques/

2 vistas0 comentarios

Entradas Recientes

Ver todo

© 2023 By Fashionisu. Proudly created with Wix.com

  • relational_art
  • laura_teatre
  • Icono social Vimeo