• artec20capsula

Davant la incertesa: quin és el paper de les arts?

La situació de pandèmia que estem vivint ha fet emergir la sensació d’incertesa individual i col·lectiva, els dubtes i el neguit que podem tenir davant situacions noves, inestables i fràgils.



Parlar de la incertesa no es nou perquè en realitat, els éssers humans vivim el dia a dia amb incertesa (conscient o inconscientment). Quan no saps el que et portarà el demà, és fàcil omplir aquests espais amb fantasies i el món de les fantasies no te límit; però la incertesa no desapareix.


La incertidumbre es una margarita cuyos pétalos no se terminan jamás de deshojar Mario Benedetti, escriptor i poeta

Cert que molts han parlar de la incertesa com una situació inherent a la vida. Voltaire com un dels principals representants de la Il·lustració i del pensament filosòfic occidental deia que la incertesa és efectivament una posició incòmode, però la certesa, és una posició absurda. La incertesa ens treu de la nostra zona de confort, com a cultura occidental amb creences vinculades al mètode científic, busquem incansablement allò cert, segur, la veritat, allò comparable i transferible. La incomoditat generalitzada de la incertesa ens crea neguit, i les avantatges de viure i navegar en un món incert ens poden fer por i angoixa.


El moment que estem vivint de pandèmia global amb la COVID-19, una situació absolutament inèdita en les darreres generacions, ens confronta de nou amb la incomoditat de la incertesa, no perquè abans no existís, sinó perquè ara ens ha cancel·lat de cop la quotidianitat (i seguretat) a la que estàvem acostumades.


El mundo se detuvo y quedamos pedaleando en el aire Bautista Veaute, periodista

A Tempo de la Fundació Ciutat Invisible va obrir el passat 5 de novembre 2020 la seva jornada inaugural de formació per educadores/rs amb el títol ‘Abraçar la Incertesa’ amb la ponència de Daniel Innerarity i el posterior debat entre Gemma Carbó i Ester Bonal. El tema va girar entorn a com les arts, escèniques i musicals poden educar en la incertesa. Les intervencions van donar llum a la creixent complexitat del món i la por al no saber i al no control, i com això ens provoca inseguretat. Per una altra banda, i com Carbó també va esmentar, hi han persones que es troben bé en les situacions incertes, la incertesa es vista com una oportunitat d’aprenentatge, com una excusa per fixar-nos en els processos com va recordar Bonal i que segons Innerarity requereix de ser més flexibles, deixar que les coses passin i que de fet, ens arribin a sorprendre.


La incertesa fa que la nostra vida sigui excitant, perplexa i fluida Carl Rogers, terapeuta

Tot i això, l’enquesta inicial a la jornada entre les participants va mostrar que un 55,3% té una relació negativa amb la incertesa, davant un 44,7% amb una relació positiva. En tot cas trobem que no es per totes una situació excitant i plena d’oportunitats, sinó contràriament, una situació que crea incomoditat. Si partíem en que la incertesa es real, permanent i està (i ha estat aquí sempre) per quedar-se, podem fer dues coses: queixar-nos i voler fer que desaparegui o aprendre a navegar les aigües turbulentes de la incertesa.

El diàleg entre les ponents va anar encaminat de manera favorable a creure que la incertesa és navegable i que les arts, tenen un paper en aqueta fita.


Navegar la incertesa quan aquesta és incòmode

Carbó va fer èmfasis en la importància d’obrir camins més que en buscar certeses. És més important interconnectar amb una mirada holística i oferir les arts com un espai de llibertat. Del diàleg trèiem que navegar la incertesa dona peu a la vivència, l’experimentació i a deixar-nos sorprendre, i això es precisament el que ens aporten les arts.


Però no sembla que això sigui tant compartit o generalitzat. L’enquesta inicial de les participants de la jornada inaugural de A Tempo ens mostra que el 70,2% creuen que les arts SI poden ajudar a relacionar-nos amb la incertesa, davant un 28,8% que NO HO SAP. Interessant que ningú va respondre amb un NO.


Educar en la incertesa a través de les arts?

El periodista Oliver Burkeman ens parlar de incertesa radical i que la formula està en enfocar-se en les coses que si pots controlar. Com mantenim la tranquil·litat? Un post it a la vegada. En realitat, tenim més eines de les que pensem per tractar amb la incertesa perquè en realitat, ho estem fent cada hora del dia.

La manera de gestionar la incertesa és començar amb coses petites, fer processos de tria en el propi grup Ester Bonal

Aquesta intervenció ens ha fet reflexionar en la praxis per navegar la incertesa i en els processos artístics i les eines artístiques que poden ajudar efectivament, a educar en la incertesa.


Projecte La Càpsula del Temps del Coronavirus


El projecte La Càpsula del Temps del Coronavirus ha estat un exemple de pràctica d’educació en la incertesa, oferint als i les adolescents unes eines artístiques i visuals per navegar durant els moments incerts de la pandèmia i el confinament.

The Coronavirus Time Capsule ha estat un projecte internacional impulsat per la companyia de teatre de Londres Company Three. Ens vam adherir al projecte durant el confinament amb grups de joves de l’escola Creanova de Sant Cugat, del grup de teatre juvenil de Mallorca Arrel’ART i el Departmament de Joventut de l’Ajuntament de Sóller (Mallorca) i un grup de joves de diferents procedències de Barcelona, Londres, Helsinki, Niza, Buenos Aires i Mallorca, que van formar el grup internacional. En total en el projecte internacional impulsat per Company Three han participat 215 grups, 18 països, i 3,222 adolescents.


Cada entitat participant va crear la seva pròpia càpsula del temps que ha estat una manera de marcar i recordar aquest període extraordinari en la nostra història.

L’avaluació del projecte amb els grups ArTec20 ens confirma que vam poder assolir la intenció del projecte: (1) crear una espai per poder veure la pandèmia des dels seus ulls, (2) que els joves fossin protagonistes de la seva pròpia història i (3) evitar l’aïllament, la ansietat e incertesa generada per la situació de confinament.


Les i els adolescents van crear durant varies setmanes vídeos individuals setmanals de 15 segons, mostrant les seves experiències durant el confinament, les seves percepcions, desitjos, preocupacions i mirada al futur.





Cada setmana hem treballat amb un tema diferent: la càpsula del temps, sobre nosaltres, la vida a casa, els nostres hàbits, el que hem descobert durant el confinament, la nostra mirada cap al futur i la nostra pròpia manera de desfogar-nos i celebrar (en confinament).




Els vídeos mostren accions teatrals, de dansa, animacions digitals, titelles i música que ells i elles mateixos han creat i compartit.



El projecte ens demostra que una manera de gestionar l'experiència de la incertesa intensa i l’ansietat que comporta, es fer una cosa a la vegada, petites coses que es poden començar i completar. La tècnica de gravar-se, de comunicar el que estem fent i com ens sentim d’una forma artística, fa possible connectar amb la textura de la quotidianitat, els petits fragments que units als dels altres, donen una forma col·lectiva a allò que estem vivint i ens ajuda a vincular-nos amb els altres i amb el nostre entorn.



ArTec20 neix al mateix març del 2020 durant el confinament, quan ens mou un gran impuls de resiliència, de tirar endavant la nostra col·laboració i projectes artístics, de ser inventives davant la incertesa del moment.

És en aquest moment quan sorgeixen les preguntes i la indagació. Que necessitem retenir i deixem marxar?, quines noves formes, prioritats comencen a ser existents que ens donen llum al futur incert?, com ens prollonguem com artistes pedagogues dins el món virtual?


En tot cas, el projecte de La Càpsula del Temps del Coronavirus mostra el que son 5 aspectes que trobem important en quant parlem d’educar en la incertesa als joves des de les arts: les eines artístiques, els espais de llibertat, l’acompanyament de l’artista pedagoga, l’auto lideratge i la creació relacional.


Educar en la incertesa des de 5 propostes

Presentem 5 propostes que estem i volem desenvolupar en projectes futurs amb la intenció de convidar a altres entitats a contactar amb nosaltres, a seguir explorant i col·laborant juntes.


Eines artístiques

Ester Bonal ens diu que qui viu la incertesa des de la por necessitarà eines. Entenem que les eines son tant per les educadores com per els joves. Aquestes eines venen de les arts escèniques aplicades a l’educació, contextos


comunitaris i de salut. Son eines que utilitzen dinàmiques creatives, de teatre, dansa, de música i de les arts visuals com a nou llenguatge d’expressió creativa.



Espais de llibertat

Ens referim a que les institucions de l’àmbit educatiu, cultural, artístic i comunitari ofereixin espais de llibertat, d’experimentació, espais que poden ser exitosos o de fallida, als laboratoris de creació, espais de recerca, d’avaluació contínua, trobades, congressos, jornades que recullin exemples d’educació en la incertesa.




L’artista pedagoga

Necessitem aprofundir i practicar aquestes eines i per això és necessari formació a les docents i educadors i l’acompanyament de l’artista pedagoga. Des de les nostra experiència la col·laboració entre educadors/es i artistes és indubtablement fonamental i recomanable però no és la única fórmula. També creiem que existeix la figura de l’artista pedagoga, i és la persona que transversalitza els coneixements i les pràctiques artístiques, que pot vincular els diferents territoris d’acció dins educació, lleure, comunitat, salut. Son les professionals que utilitzen les arts escèniques com a eina per aconseguir diferents propòsits.



Lideratge emergent

Veiem important promoure la comunicació i el lideratge del procés creatiu entre els adolescents, i això també comporta accés a l’art i té relació amb la cultura com a dret. La resiliència que ens ajuda a navegar la incertesa, ve determinada en gran part en la manera que som capaces de trobar solucions, de tirar un projecte endavant malgrat les situacions adverses. Els adolescents poden liderar els seus continguts, aportar lliurement i el resultat és una peça artística col·lectiva. Com a resultat hem vist que es generen propostes, col·laboracions artístiques i un augment en la confiança individual i del grup. Aquesta forma de lideratge vincula la creativitat, lo relacional, la resiliència, el tolerar la complexitat del nou món i el saber fer-se preguntes.



Creació relacional

Les arts i la cultura necessiten re connectar més que mai amb la comunitat i la diversitat. Hem vist com durant el confinament, les expressions artístiques han portat cura i confort perquè ens permeten gaudir, expressar vivències, ficcions i en el cas del projecte de la Càpsula del Temps del Coronavirus, deixar constància i memòria.


El confinament ha estat particularment difícil per aquest col·lectiu que viuen amb tot el que la pandèmia ha portat, en un moment de ritus de pas en el seu desenvolupament emocional i de la confiança Ned Glasier, Director Artístic Company Three, Londres

Degut a la pandèmia, serà necessari re construir la confiança amb els altres i l’obligació del distanciament físic durarà mentre el contagi sigui un risc. Hem experimentat amb la creació col·lectiva unint els aspectes relacionals i d’ecologia emocional que ens ofereixen les arts aplicades i les arts visuals. Quan hem vist al compartir i crear juntes que la situació d’excepcionalitat e incertesa afecta als altres també, l’afectació ha estat menor.


Si alguna d'aquestes 5 propostes resona per vosaltres i us interessa reflexionar més en l'educació en la incertesa, posseu-vos en contacte amb nosaltres i ens engrescarem juntes!


Agraïdes d’haver participat en la primera jornada A Tempo que ens ha permès aprofundir encara més en les maneres que ens plantegem d’abraçar la incertesa del moment, i a totes i tots els adolescents que han participat en el projecte La Càpsula del Temps del Coronavirus; gràcies a elles i ells seguim creixent i aprenent.

Burkeman, Oliver (2020) Focus on the things you can control: how to cope with radical uncertanty. The Guardian (on-line) 28 de març del 2020, Regne Unit

https://www.theguardian.com/world/2020/mar/28/things-you-can-control-coping-with-radical-uncertainty-oliver-burkeman (vist 11/11/20)


Veaute, Bautista (2020) El mundo se detuvo y quedamos pedaleando en el aire. Revista MATE, 24 de mar´del 2020, Argentina https://www.revistamate.com.ar/2020/03/alexandra-kohan-el-mundo-nos-silencio-a-nosotros-el-mundo-se-detuvo-y-nosotros-quedamos-pedaleando-en-el-aire/ (vist 11/11/20)

5 vistas

© 2023 By Fashionisu. Proudly created with Wix.com

  • relational_art
  • laura_teatre
  • Icono social Vimeo